Groenlandia Manhattan de Chloé Cruchaudet

Aquest és un dels dos títols de Chloé Cruchaudet que podeu trobar a les llibreries espanyoles (l’altre és Degenerado).

Es tracta d’una obra d’aprenentatge on l’autora mostra el seu control del medi historietístic amb l’ús de recursos narratius i gràfics que funcionen més com a escenes separades que com una obra de conjunt.

El potencial de l’argument és molt gran: un esquimal que se’n va a viure a Manhattan. Això té ecos de Tarzan, però Groenlandia Manhattan no és un còmic d’aventures, sinò més bé un estudi dels efectes que la cultura i el context social, polític i artístic té sobre nosaltres i el protagonista del còmic. Lo millor de tot comença a meitat del llibre quan comencen a succeir-se l’una a l’altra escenes amb molta potència narrativa.

El final, com podeu suposar, no es gaire optimista. I és que a més, el tebeo està basat en fets reals.

Trapo y mocho: cortos circo maravilla

La companyia TRAPO Y MOCHO està composta per Aina Jagla i Aina Zuazaga, llicenciades en Art Dramàtic per l’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears).

La companyia Trapo Mocho a Còmic Nostrum 2015

Complementen la seva formació amb cursos de clown («Il Cerquosino» – Orvieto, Itàlia) i de pantomima (Teatr na Wole – Varsòvia, Polònia). A més, conten amb nocions de piano i dansa.

Amb un llenguatge que beu del cinema mut i dels dibuixos animats crearen espectacles con «Joc Net» (2013) i «Fems» (2015). Tot i aixó prengueren el risc de crear un espectacle de pantomima de terror, «Nit 47» (2014), estrenat al «Microteatre per pors».

Actualment treballan en la seva primera producció de llarg format «(des)espera«. I preparen dos dels quatre curts de l’espectacle «Las historias sin par del fabuloso Circo Maravilla» per el Cómic Nostrum 2015. Treball que fan conjuntament amb les il·lustracions de Flavia Gargiulo i sota la direcció de Pere Pau Sancho de Trampa Teatre.

 

François Boucq: belleza convulsa

Todo en sus viñetas permanece en tensión: el halago se transforma con rapidez en sarcasmo, la perspectiva tiembla al borde de la distorsión y los besos se convierten con naturalidad en mordiscos. Su dibujo es realista y también caricaturesco, sus mundos son épicos y por eso también ridículos, cómicos. Su visión es la del humorista y la del forense, llega al hueso y pincha, ríen las calaveras. Su trazo es fácil y exquisito y su locura metódica. Todos los burgueses llevan un tigre dentro que inunda de topos negros su ajustada ropa interior, Boucq lo sabe y lo ha contado mejor que nadie, primero con ironía y últimamente casi con cariño.

Supo cómo adoptar tonos más serios cuando colaboró con otros guionistas como Jerome Charyn, en La mujer del mago y Boca de diablo. Luego llegó Jodorowsky, con quien trabajó en dos largas sagas: Cara de Luna, una extraña metáfora ambientada en una sociedad donde se enfrentaban diversas facciones, y Bouncer, un western lleno de venganzas y personajes irrepetibles que alcanzó los seis álbumes. Mientras el guión se recreaba en los pasajes de violencia y destrucción, el dibujante añadía nuevos tramados a su ya barroco grafismo.

También participó en Janitor y XIII Mystery: Coronel Amos. Pero nunca abandonó su obra personal, de un humor irónico, surrealista e intransferible. Episodios breves entre los que destacó la inimitable secuencia del beso y la verruga, una escena que ningún lector que la haya visto podrá olvidar jamás. De aquellas primeras anécdotas autoconclusivas surgió un héroe incierto, el gran Jerónimo Puchero, un apacible padre de familia aparentemente tranquilo que escondía sin embargo una fiera en su interior. Con el tiempo sus aventuras ocuparían álbumes completos. En ese mismo registro humorístico, dibujó Rock Mastard, una parodia de Indiana Jones.