Homenatge a En David Bowie

Tot va ser molt ràpid. Engrescar als autors i autores del Clúster del Còmic i Nous Mèdia de les Illes Balears a dibuixar a En David Bowie va ser ràpid. En un parell d’hores 15 dibuixants i dibuixantes havien dit sí a rendir un homenatge a En David Bowie.

I amb 15 ja n’hi havia prou per començar.

Per Javier Liébana és un dels artistes que més moments feliços li ha fet passar des de petit, ja sigui amb les seves cançons o les seves películes, i el retratarà amb “una escena del seu darrer i premonitori videoclip “Lazarus”, de “Blackstar, el seu darrer disc, que ara sabem que era ben intencionat”.

Na Nívola Uya també es fixa en “Lazarus” i el descriu com un dels vídeos més indescriptibles que ha vist. “Acte vital i artístic que guanya a la mort i ens eleva. Preciosa despedida!”

En Saeta Hernando manifesta que tanmateix per ell sempre serà l’amo del Laberint, amb les seves llums, les seves ombres i, sobretot, la seva mutació constant.

Autores com Na Flavia Gargiulo, Na Marga Vinyes, Na Marta Masana, N’Enriqueta Llorca i Na Nívola Uya no han dubtat en mostrar la seva admiració i tristor per la pèrdua i tot d’una s’han unit a la iniciativa de fer una exposició col·lectiva amb els companys i companyes del clúster.

N’Ata Lasalle declara: “per ridícul que pugui parèixer vaig descobrir en David Bowie mitjançant los Hermanos Calatrava, amb la seva versió del Space Oddity. De jove, col·leccionava singles bizarrs (Aguilé, Los 2 Camioneros, Las Hermanas Goggi…) aliè a actualitats i modes. Quan vaig escoltar aquell “Control de tierra – Comandante Tom” res era tan grotesc com solia ser en aquest tipus de discos, havien despertat en mi un interès musical seriós, emocionant o com es vulgui dir.

Per a Enriqueta Llorca Bowie era com un noppera-bo. Ell sempre adoptava l’aparença de les cançons que interpretava. “Bowie era rostre, semblant i màgia”.

En Pere Joan declarà“jo també seré Bowie”.

Cada un dels dibuixants ha participat en aquest homenatge amb el seu propi estil i la seva experiencia.

El llamp característic del disc Aladdin Sane (1973) és present en diferents formes als dibuixos de Canizales, Pere Joan, Alex Fito, Joan Oliver, Jaume Martí, Marta Masana, Pato Conde, Ata Lasalle, Feliu Renom i Guillem March, els quals han interpretat l’artista vinculant-lo a aquest símbol.

En Pere Joan ha produït un disc de versions a Bowie. És un vinil de dues cares: una de música i una de lletra.

En Tatúm ha dibuixat un Bowie ressucitat com sempre va viure: insolent i de 20 anys.

Però no sols els associats al Clúster del Còmic i Nous Mèdia participen de l’homenatge. De forma espontània la caricaturista Cristina Torbellina i l’il·lustrador Pato Conde s’han volgut sumar a l’homenatge i han dibuixat el seu David Bowie.

Al final han estat 22 dibuixos (a hores d’ara) que representen En David Bowie de 22 maneres diferents, en 22 estils diferents i 22 experiències diferents.

Els dibuixants i dibuixantes que hi han participat són: Javier Liébana, Canizales, Pere Joan, Nívola Uya, Bartomeu Seguí, Álex Fito, Enriqueta Llorca, Linhart, Jaume Martí, Josep Oliver, Marta Masana, Pato Conde, Pepmi Garau, Tatúm, Tomeu Pinya, Flavia Garagiulo, Ata Lasalle, Cristina Torbellina, Feliu Renom, Eva Barceló, Guillem March i Saeta Hernando.

 

En falten!

Farem una exposició amb les obres més envant, però encara no hem tengut temps ni de plantejar el com, ni amb qui ni l’on.

Tan aviat com ho sabem vos ho direm.

Ara per ara sols podem agraïr la feina als i les artistes. L’entrega, l’interés i la rapidesa en montar aquest homenatge a En David Bowie. Un home que durant més de 45 anys va viure (i ens va fer viure) com si en tenguéssem 22.

 

Anuncios

Drawingcircus en Inca

¡La troupe Drawing Circus llega a Inca!
La última oportunidad, frente a la demanda masiva del público, de asistir al espectáculo innovador y vanguardista, entre còmic y circo que montó el Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca en colaboración con el Circ Bover con motivo del Festival CòmicNostrum.
Con actuaciones de animación y teatro, actores y dibujantes, magos y faquires, música y entretenimiento. Los días 5 y 12 de noviembre a las 19,30 h en el Quarter General Luque, ada. General Luque 252.
¡Os esperamos a todos a precios asequibles: 10 € adultos y 6 € niños!
Para reservar basta con enviar un mail a: cluster@comicmallorca.com
drawing circus Inca

El circo del cómic se pone en marcha

Balance del Còmic Nostrum 2015: Drawing Circus

El festival Còmic Nostrum ha cerrado sus puertas esta tarde con un excelente balance por parte de sus organizadores y autores invitados. En total, habrán pasado y participado en algunas de las actividades del programa más de cuatro mil personas, dejando a muchos ciudadanos en lista de espera para poder ver los espectáculos mixtos de Drawing Circus. El éxito ha sido tal que el Clúster de Còmic y el Circ Bover han decidido repetir los montajes que combinan historieta y circo los próximos días 5 y 12 de noviembre en Inca, en concreto en el recinto del cuartel General Luque. Las entradas tendrá un coste reducido.

Sigue leyendo

Cancel·lam l’activitat del laser grafitti amb l’IFISC

Per motius tècnics ens veim obligats a suspendre l’activitat que haviem plantejat en col·laboració amb l’Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexes (IFISC).

Però no cancel·lam la nostra col·laboració amb aquest institut de recerca.

El proper novembre, amb motiu d’una exposició al Casal Solleric, els autors del Clúster del Còmic i Nous Mèdia ompliran la façana de l’edifici de dibuixos efímers fets amb la tecnologia de desenvolupada pel IFISC.

Ens sap molt de greu que finalment no hagem pogut integrar aquesta activitat al Còmic Nostrum, però estam molt il·lusionats de poder dur-ne a terme una altre ben aviat.

El Boucq más personal en el CAC Ses Voltes

El próximo miércoles a las 19:30 se inaugura la exposición BOUCQ en el CAC Ses Voltes.

En ella vamos a poder revisar algunas de las principales obras de este maestro del cómic, además de echar un vistazo a la parte que no se ha publicado en España, que es mucha.

Incluye un material muy variado que sorprenderá por sus grandes formatos y la calidad y expresividad de sus acuarelas, el vigor de su trazo y el impacto de sus poco discretos colores.

El artista ha seleccionado de su colección privada una buena muestra de algunos de sus primeros álbumes.

Como La mujer del mago o Boca de diablo, ambos escritos por el novelista Jerome Charyn.
Sus colaboraciones con Jodorowsky también están bien representadas, con planchas de Cara de Luna y Bouncer. De Janitor, la serie escrita por el brillante guionista Senté, que en Francia ha alcanzado ya el quinto álbum y que aquí se detuvo en el primero, también se podrán ver varias portadas e ilustraciones.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La muestra se completa con un abultado conjunto de ilustraciones a todo color donde el autor demuestra su habilidad para el dibujo, siempre con el filtro de un humor tremendamente disparatado.

Ningún aficionado al cómic debería perdérsela.

Texto de Florentino Flórez

Degenerado de Chloé Cruchaudet

d1S’endevina a les pàgines de Degenerado, que Chloé Cruchaudet ha millorat moltíssim com a historietista des dels dies de Groenlandia Manhattan. No és que aquesta obra fos dolenta, però sí molt inferior a la que ens ocupa ara, un autèntic recital de recursos narratius que semblen apuntar en una sola direcció: fer creure que aquesta història d’amor, d’amor lliure, antibèlica, de travestisme, d’evolució personal, de caracterització de personatges… és tan fàcil de contar com senzilla de llegir.

I no és així.

Degenerado_cDegenerado fa que passis pàgina rere pàgina d’una forma fluïda i vegis davant teu l’evolució de la parella protagonista i el seu entorn amb una economia de mitjans mereixedora de posterior estudi. Particularment, l’ambient quotidià, intimista, les vinyetes sense bordes, em fan recordar al Will Eisner no-Spirit, és a dir, a l’Eisner de Contrato con Dios, La avenida Dropsie, Un asunto de familia i tantes obres seves que tracten de temes ben familiars per qualsevol lector.

Si de cas, Cruchaudet escapa del patetisme i expresionisme histriònic dels personatges del mestre, però manté una gestualitat corporal i facial digna d’aquell. Són els personatges, la seva idiosincrasia, com es mouen pel món de paper que crea l’autora, el que ens fa emocionar-nos amb el que els passa, sense necessitat de puntuar-ho de forma dramàtica amb uns artificis narratius xocants amb la resta del còmic.

No, Cruchaudet aconsegueix una narració pausada, que és dramàtica per si mateixa més que per la forma en la que es conta. Que també. Ja he dit que era una obra digna de posterior estudi.

Però sobretot d’obligada lectura per qualsevol tipus de públic. Degenerado_Page_2